Informació d’interès
El festival Cornamusam
El Cornamusam és un festival internacional de música d'arrel dedicat a la difusió i promoció de la cornamusa o sac de gemecs i la seva música, així com a la mostra d'altres cornamuses d'arreu del món. Neix l'any 1992 per iniciativa del Til·ler, Associació de Cultura Popular de la Garrotxa. Després de més de 25 anys, el festival ha desenvolupat i mantingut uns elements que li són propis com són la Tocada d'Inici o el ball de la Cabreta.
Al llarg de totes les edicions han actuat en aquest festival els principals sacaires de Catalunya i hi han fet estada els principals grups de l'escena actual del país, com RIU, Els Groullers, BOC, La Puça Diatònica, La Coixinera i la Cobla la Mitja Lluna.
A més, també han passat pel festival figures de renom internacional com Carlos Núñez, Bieito Romero (Luar na Lubre) o Liam O'Flyn, i grups com Rura o Kila. Amb tot, el Cornamusam assegura una programació de qualitat que es veu complementada amb xerrades i classes magistrals relacionades amb la cornamusa i el món de la música tradicional.
Inicialment el festival volia tenir una funció purament divulgativa: ajudar a consolidar la recuperació del sac de gemecs i donar a conèixer les diferents cornamuses i els grups que la feien servir.
Amb el temps, a mesura que la reintroducció del sac ha estat efectiva, la missió del festival ha anat canviant ampliant nous horitzons. Actualment el Cornamusam també vol ser un espai on apareguin noves propostes, on s'acosti el sac a estils o projectes que vagin més enllà de la música tradicional pura. N'és un exemple la primera producció del festival: Menaix i la Cobla del so infinit, que es va estrenar el 2019.
I no només això, sinó que també vol ser catalitzador de la participació popular, de la trobada dels instrumentistes d'arreu del territori, de l'acostament del públic a l'instrument i de la supressió de la barrera entre espectador i intèrpret.
En l'àmbit extramusical el festival vol ser tenir una tasca activa en la conscienciació a favor del producte de la terra i de proximitat, de l'artesania i de la sostenibilitat. Aquesta idea es fa visible amb la promoció i participació d'artesans i lutiers del país i amb l'oferta de menjar i beguda de la terra.
La Cabreta
La tradició gegantera d'Olot és coneguda arreu. Una de les primeres accions per connectar més el festival amb la ciutat va ser la creació de la Cabreta. La Cabreta és un simpàtic gegant amb aspecte de cabra i que toca un sac de gemecs. Aquest element de la faràndula olotina va ser construït pels artistes garrotxins Àngel Rigall i Tavi Algueró l'any 1996. El sac de gemecs que toca la Cabreta és obra del lutier vilanoví Xavier Orriols, un dels impulsors de la recuperació de l'instrument a la dècada del 1980. El model és un instrument fet a escala més gran i utilitzant els mateixos materials que un sac de gemecs convencional.
El Til·ler
El Til·ler, Associació per la Cultura Popular de la Garrotxa, és una entitat que va néixer l'any 1991, impulsada per un grup de joves de la comarca vinculats al món de la música tradicional. Des de la seva creació, s'ha dedicat des del a l'organització del Cornamusam com a via per fomentar la cultura popular, especialment la vessant més musical de la cultura del nostre país.
Després de 25 anys es va produir un relleu íntegre a l'organització. Una nova generació de joves continua ara la tasca del Til·ler tot actualitzant-la al segle XXI. Entre les propostes que han tirat endavant, a banda de replantejar el Cornamusam, hi ha la creació de l’Orquestra Tradicional del Tura i, recentment, la proposta Reputicànticus - Dinar de cantaires.